Tens tres maneres de construir la teva cartera d’inversió, una cartera passiva, una cartera activa, i un mix de les dues primeres.
Existeixen bàsicament dos tipus d’inversors, els que creuen que no es pot predir els rendiments futurs i els que sí.
El primer grup d’inversors creuen en la teoria que el mercat és eficient, i per tant, que no es pot batre el mercat. Creuen que no podem predir els retorns ajustats a risc que podem obtenir.
Hi ha un altre grup que creu que el mercat és ineficient i amb una o diverses estratègies d’inversió tracta de batre any rere any el mercat. Aquest inversor creu que pot predir els retorns ajustats a risc d’alguna manera.
Aquestes dues maneres de pensar són clau a l’hora d’invertir i faran que cada inversor opti per construir un tipus de cartera diferent.
També hi haurà inversors que no seran tan radicals en la seva creença i optaran d’alguna manera invertir d’acord amb les dues creences dominants, ponderant més o menys, l’opció en la qual creguin més.
Com pots veure, tot depèn de les teves creences, i jo diria també dels coneixements personals.
Tres maneres per construir una cartera d’inversió
Construir una cartera d’inversió si com a inversor creus que no es pot batre el mercat
Aquests inversors creuen que no es poden predir els retorns ajustats a risc. Estan assumint que tots els actius donen el mateix rendiment ajustat a risc.
És per això que inverteixen igual que els mercats, o sigui, inverteixen als índexs ponderats per capitalització. S’indexen.
Això ho poden fer de diverses maneres:
1 Mitjançant una cartera de Fons d’inversió passius
Aquesta manera no és bona, ja que les comissions per aquest tipus de gestió no tenen sentit. Però hi ha inversors que fins i tot contracten serveis de gestió de carteres perquè els diguin quins fons incorporar i com ponderar.
2 Mitjançant robo advisors
Els inversors que coneixen els ETFs saben que són millors que els fons pel que fa a comissions, però com no saben crear una cartera ni saben fer el manteniment de les ponderacions obten per contractar el servei d’un robo advisor.
3 Mitjançant una cartera d’ETFs
Un tercer grup opta per dissenyar, i reequilibrar la cartera d’ETFs ells mateixos.
Entenen que els robo advisors estan mal diversificats, cobren de manera excessiva pel servei que donen, i no escullen els millors ETFs o els que li agradaria tenir a l’inversor.
Contruir una cartera d’inversió si com a inversor creus que es pot batre el mercat
Hi ha un segon tipus d’inversor que creu que es poden batre els índexs borsaris. Per tant, creu que es poden predir els retorns ajustats a risc.
Són coneixedors d’estratègies d’inversió i dels factors que es poden explotar del mercat per treure rendiments.
Aquí hi ha una guerra oberta sobre maneres de gestionar activament. Els defensors acèrrims de cada tipus es comporten com talibans.
Han posat tants anys i recursos a entendre, estudiar i desenvolupar la seva estratègia d’inversió que qualsevol altra manera que produeixi millors rendiments és un atac al seu ego.
La veritat és que totes les maneres de gestionar poden produir bons rendiments. Jim Simons en gestió quantitativa algorítmica és el millor inversor de la història component a taxes per sobre del 60% anual.
Soros a taxes del 40% fent global macro, o Buffet a taxes del 20% fent value, tots són exemples de tres maneres d’invertir totalment diferents amb uns èxits indiscutibles.
A Espanya la majoria pensa que només hi ha una manera d’invertir, explotant el factor valor en accions.
La indústria a Espanya s’ha tancat i protegit de la ingerència externa amb nous productes i maneres de gestionar, el que ha fet que no hi hagi competència en la gestió, el que a la vegada ha fet que la indústria hagi caigut en la mediocritat i autocomplaença.
L’inversor de gestió activa a Espanya té poques estratègies per escollir de qualitat. Només una, la inversió en valor, i que com ja saps, pocs saben explotar.
Aquest segon tipus d’inversor pot invertir de tres maneres.
1 Invertint via Fons d’inversió activa
Un primer grup d’inversors que creu en la gestió activa d’acord amb un o diversos factors o estratègies a explotar, inverteix via fons d’inversió.
És la manera d’invertir més cara per les comissions que implica.
2 Invertint via ETFs Smart Beta
Molts inversors veient els resultats dels fons de gestió activa, més del 85% no bateix els índexs de referència, i les altes comissions, busquen versions més econòmiques de gestió activa.
Mitjançant la versió barata de gestió activa, anomenada Smart Beta, es tracta de batre els índexs invertint ponderant de manera diferent a com ho fan els índexs (per capitalització), i explotant factors (estratègies reconegudes per la indústria, ja sigui valor, momentum, talla, etc.)
3 Seleccionant accions pel seu compte
Hi ha un tercer tipus d’inversor, que opta per la via de la compra directa d’accions.
Els que tenen grans patrimonis poden optar per delegar la gestió de la cartera d’accions a Empreses de Serveis d’Inversió, no per tenir més rendiment, sinó perquè potser se senten més tranquils.
Els que no tenen tant patrimoni i per tant no poden accedir a aquest servei de gestió de carteres, fan la seva selecció, normalment centrant-se només en el seu país.
La indústria li ha venut que això de batre els índexs és molt difícil i el pobre inversor sense coneixements s’ho ha cregut. Però la veritat és que una selecció aleatòria d’accions pot donar uns resultats que pocs esperen o coneixen.
Com a inversor no tens una postura definida sobre la eficiencia del mercat
Aquests inversors no són fidels a cap mena de pensament. Diversifiquen creant una cartera d’ETFs de gestió passiva en una part del seu patrimoni, i amb una cartera de gestió activa que inverteix en diferents estratègies d’inversió, i sobretot, actius.
Em refereixo a commodities, energia, tipus interès, metalls, etc, no solament accions.
Es pot fer mitjançant una cartera d’ETFs si no ets espanyol, ja que als espanyols no se’ls permet invertir en ETFs americans.
També es pot fer una cartera de fons inversió si busques fora Espanya i tens coneixements del que fas.
A més, com no, aquests inversors no renuncien a fer el seu «stock picking» i compren la seva cartera d’accions que incorporen a la seva estructura global.
Com pots veure hem passat de l’inversor sense coneixements a inversors més avançats.
Es necessiten ja coneixements avançats de models de gestió, tipus d’estratègies, i de ponderació d’actius. Com diu Buffet, si no saps el que fas millor comprar un index.
Conclusió
L’assessorament a Espanya és per als que paguen i tenen capital. Per a la resta és directament una presa de pèl.
El tractament fiscal a Espanya dels ETFs és com una acció, o sigui igual de dolent. Si inverteixo via fons tinc un tractament favorable, si ho faig directament via ETF o acció, no.
Espero que vegis com la indústria ha muntat un corralet que et porta a l’escorxador. O sigui a comprar els fons mediocres a ells.
La banca que és qui ho controla tot, no li interessa que et gestionis tu la cartera, ni que puguis comprar bons ETFs als Estats Units, li interessa que els compres els seus fons mediocres.
Governs agenollats davant la banca, proteccionisme envers ingerències exteriors, no fomentar la cultura financera de la població, tot fa que els models de gestió per a l’inversor retail siguin una vergonya.
Només aquells gestors independents que han seguit perfeccionant-se i aprenent pel seu compte poden oferir una gestió de qualitat.
Només els inversors que tinguin voluntat d’aprendre a construir i mantenir la seva cartera d’inversió, o han trobat aquests gestors inconformistes, poden escapar d’aquesta trampa mortal.
Si t’ha agradat comparteix a les xarxes socials.