Les grans gestores espanyoles acumulen la majoria del volum sota gestió. Espanya s’ha convertit en un vedat de caça privat on l’inversor ha quedat atrapat en algun fons d’inversió supervendes.
Els fons d’inversió supervendes a Espanya
No t’has preguntat mai per què la majoria de la gestió està concentrada per un grapat de gestores a Espanya. Aquestes acumulen la majoria del volum sota gestió via fons d’inversió de tota mena.
Per què no es comercialitza a Espanya amb força fons internacionals de qualitat? És que no n’hi ha? Per què tot el volum està concentrat en un grapat de gestores nacionals? Són les que millor ho fan?
Gran xarxa comercialitzadora
La xarxa comercialitzadora està completament controlada pels bancs els quals venen només els seus productes, i són contraris a comercialitzar fons de gestores internacionals si no reben retrocessions.
En una frase podem dir que l’inversor a Espanya se li col·loca els fons en què l’entitat guanya més i no el que de debò necessita. Ho poden fer per què tenen el control de la xarxa comercial i accés als comptes dels clients.
Amb això t’estic dient que el director de l’oficina no és el teu assessor ni amic. Ell es deu a qui li paga el sou, i aquest no ets tu.
Què ha comportat?
Això ha comportat que les carteres de fons espanyols estigui composta per vehicles creats per les mateixes entitats financeres, i que si l’inversor vol comprar una gestió independent o internacional hagi de buscar molt pel seu compte o fins i tot li sigui impossible.
Caixabank Santander, BBVA, Bankia, Sabadell acaparen quasi el 70% del patrimoni. En això ja està dit tot.
Els fons supervendes son molt mediocres per no dir dolents
No només és que tinguin més patrimoni sota gestió, és que a més no bateixen els índexs i els costos són superiors als mitjos de la categoria del fons.
Si no tens competència no t’has d’esforçar a millorar, l’únic que fas es seguir mantenint l’statu quo, i això és el que fan. Mantenir i augmentar el control de la comercialització.
Que implica per a l’inversor?
Com en tot monopoli, implica manca d’oferta i per tant manca de qualitat. La mediocritat abunda, i a l’inversor no se li ofereix mai productes de qualitat, aquest ha quedat atrapat. Llegeix l’article [Rendiment dels fons d’inversió a Espanya] per entendre en que s’ha convertit la gestió a Espanya.
Conclusió dels fons supervendes a Espanya
Durant els últims 10 anys s’aprecia com les grans gestores han incrementat el seu volum sota gestió.
Dominen el mercat gràcies a les xarxes comercials i que l’inversor confia de manera cega en què se li està proporcionant un bon assessorament. A més, aquest no es preocupa d’adquirir més cultura financera.
Espero que en un futur l’inversor obri els ulls, compari i aprengui més. Avui en dia internet és un bon lloc per diferenciar el que és bo i el que és dolent.
I sobretot que surti dels canals de venda d’aquests grans bancs i gestores, i aprengui a buscar la qualitat.
L’inversor s’ha de preocupar en aprendre, buscar i comparar, i xafar el menys possible l’oficina bancaria, perquè si entra, d’una cosa ha d’estar segur, alguna cosa dolenta li passarà.
Si t’ha agradat comparteix a les xarxes socials.