Un bon objectiu de rendiment es obtenir una unitat de rendiment per cada unitat de risc que prenem.
Els rendiments sempre s’han d’ajustar al risc que prenem per poder-los comparar.
Si guanyem 10, però hem arriscat 100, no és el mateix que si hem guanyat 10 i hem arriscat 10.
El que vull dir és que tot inversor el que intenta de les seves inversions és el màxim rendiment amb el mínim risc.
Tots els inversors volen bons rendiments ajustats a risc. I l’information ratio ens dona una manera d’avaluar.
Llegeix [Si no coneixes que es l’Information Ràtio no pots contractar cap producte d’inversió].
Bon objectiu de rendiment = Alt Information Ratio
La fórmula de càlcul és la taxa anual composta de rendiment dividit per com volàtils són aquests, o sigui la desviació estàndard.
En el primer exemple tenim un 0,1 d’information ratio, guanyem 10, dividit pel risc o volatilitat de 100.
En el segon cas tenim un information ratio d’1, guanyem 10 en un any, dividit per 10 de volatilitat anual que patim.
L’inversor normalment vol un information ratio elevat. O sigui màxim rendiment amb la mínima volatilitat.
Hi ha una creença de què un information ratio d’1 no està malament, de 2 està molt bé, i per sobre de 2 és molt bo.
Però si reunim tota la informació passada del que s’ha aconseguit gestionant inversions, ja sigui Fons, ETFs, hedge funds, CTAs, és quasi impossible trobar gestors que han mantingut information ratios per sobre d’u de manera estable al llarg del temps.
Hi ha dues maneres de tenir un bon objectiu de rendiment o Information Ratio igual a 1:
1 Concentrar-se en una clase d’actiu i convertir-se en expert sent millor que la resta
Per exemple estàs centrat en accions tecnològiques, o petites empreses, i ho fas millor que ningú.
Poques persones ho han aconseguit. Tens una superestratègia.
2 Diversificar en estratègies que tinguin information ratios estables
La filosofia correcta des del meu punt de vista, i molt més sensata, és tractar de trobar fonts de retorns realistes i sostenibles en el temps que conjuntament ho fan molt bé.
Busquem information ratios per exemple de 0,3, 0,4, o sigui, que per cada unitat de rendiment tenim 3 unitats de risc, però a llarg termini el retorn és segur i estable. Per tant assumim la volatilitat d’aquesta estratègia, o actiu.
No tractem de tenir una superestratègia, i podem assumir la volatilitat normal, ja que el que fem és assegurar-nos que els actius o estratègies no tenen res a veure amb les altres.
Quan aconseguim ajuntar estratègies o actius que no tenen res a veure una cosa màgica passa.
Com no tenen guanys ni pèrdues en el mateix temps, pots aconseguir que dos actius per exemple amb information ratios de 0,3 si els posem conjuntament dintre la mateixa cartera, obtenim un information ratio d’1.
Per tant guanyem una unitat de rendiment per unitat de risc.
Ho aconseguim per què aquests dos actius, guanyen diners a llarg termini, però en moments diferents.
Res sobre la teoria de carteres és intuïtiu per a l’inversor minorista, però aquesta és la clau per aconseguir bon information ratio i bons rendiments, que és el que tot inversor busca, sabent-ho o no.