Tenir una estratègia financera t’ajuda a saber com distribuir les teves inversions entre actius i objectius d’inversió.
Per què necessites una estratègia financera?
L’estratègia financera es construeix per saber com distribuir les nostres inversions entre actius i objectius d’inversió.
L’estratègia financera no té la construirà mai un venedor de fons d’inversió d’un banc, tampoc un roboadvisor. Aquests últims, ni tan sols ponderen bé entre actius financers.
Normalment l’estructura financera es construeix amb l’ajuda d’un wealth manager o assessor patrimonial. Un petit inversor ha de fer-s’ho ell mateix.
Aprèn a construir-te la teva estructura financera
La teva estructura financera la pots construir en dues passes:
1er Decidir l’assignació segons tipus actiu
El primer pas per construir una estratègia financera és decidir quan assignar a cadascun dels tres tipus d’actiu.
Els tres grans actius en què diversificar les teves inversions són en negocis, actius immobiliaris i actius financers.
1 Actius empresarials
Aquí inverteixes en altres empreses, és el que se’n diu private equity. Però també pots crear la teva pròpia empresa.
2 Actius immobiliaris
Inverteixes en actius immobiliaris com poden ser oficines, locals comercials, segones o primeres residencies. Ho pots fer via fons SOCIMI o via compra directa.
3 Actius financers
Els actius financers consten dels actius tradicionals com les accions i bons, i dels actius alternatius compostos per les matèries primeres, divises, metalls, energia, índex borsaris, tipus d’interès, cryptomonedes.
2n Decidir l’assignació segons l’objectiu d’inversió
Un cop has decidit quin percentatge invertir en cada tipus d’actiu, has de decidir quan invertir dintre cadascun segons el teu objectiu d’inversió.
Els dos objectius principals d’inversió són:
1 Obtenir un flux d’efectiu
Si busques flux d’efectiu, estàs invertint per la part de la cartera destinada a diners protectors, aquí vols inversions segures. Rendes constants o dividends.
2 Obtenir guanys de capital
Aquesta seria la part de la cartera que destines a diners productius. Són estratègies d’inversió més agressives. Busques fortes revaloritzacions en el temps. A canvi de més volatilitat i menys seguretat. Necessites temps per aconseguir-ho.
Exemple d’estratègia financera
Un exemple per a un inversor que té un avantatge competitiu amb inversió financera seria:
Assignació 10-20% en inversió en negocis
Entre un 10-20% es pot invertir en negocis, que poden ser propis o de tercers. Aquests negocis poden ser segurs com la compra d’una farmàcia, o especulatius com invertir en empreses emergents.
Depenent del capital de que disposa l’inversor, de si busca un flux de capital o guanys de capital, i si compta amb expertesa o no amb el negoci, l’inversor assignarà més pes a un tipus o un altre.
Es podria posar per exemple un 5% a un negoci propi i un 5% a empreses emergents.
10%-20% immobiliari
Entre un 10-20% es pot invertir en immobiliari.
La inversió pot buscar rendes segures i constants, o grans guanys de capital comprant i venent actius apalancant-nos amb els diners del banc.
També pots delegar comprant accions d’una SOCIMI. Tot dependrà una altra vegada dels teus coneixements, temps i capital.
Recorda que el pis en el qual vius no és cap inversió, és un passiu. Si no treus un flux d’efectiu, és un passiu.
Podríem tenir un 5% en un pis de lloguer i un 5% en una SOCIMI que fa arrendament d’oficines.
60-80% inversió financera
Entre un 60-80% pot estar invertit en actius financers.
D’entre aquests pots diversificar entre gestió activa i passiva.
La passiva pot ser indexació via ETFs o una cartera d’accions que paguin alts dividends a llarg termini. O totes dues a la vegada.
L’activa diversificant entre models de gestió i actius. Això ho pots fer via fons d’inversió o SICAVs que explotin factors reconeguts per la indústria.
També pots delegar la gestió de la teva cartera si coneixes algú que tingui un avantatge. Tu també pots gestionar tot o una part.
La inversió financera és una inversió que pot aportar molta diversificació a la teva cartera a causa de la quantitat d’actius poc correlacionats.
A part dels actius tradicionals com accions i bons, has d’invertir en actius alternatius com matèries primeres, divises, cryptomonedes, energia, tipus d’interès, índex borsaris mundials, metalls.
Dintre la inversió financera una possible assignació depenent de l’edat i l’apetit per risc podria ser 60% en renda variable, un 20% en renda fixa, i un 20% en la resta d’actius citats amb un programa de futurs gestionats.
Exemple global d’un inversor amb 1.000 Euros per invertir:
- 200 Euros en negocis (100 en el propi i 100 en empreses emergents),
- 200 Euros en immobles (100 en un pis que lloguem i 100 en una SOCIMI),
- i 600 Euros en actius financers (360 Euros serien Renda variable, 120 Euros serien renda fixa, i 120 Euros entre metalls, matèries primeres, energia, tipus d’interès, i índex borsaris, el que es coneix per un programa de futurs gestionats).
Elecció dels productes o vehicles d’inversió
Ara que ja tenim els pesos, l’elecció dels productes finals és l’últim pas.
Ho farem via fons, ETFs, SICAVs, accions, futurs, depenent del cost i dels nostres coneixements.
Aquí és quan la feina de due dilligence comença.
I aquí és on veig que l’inversor no té prou coneixements per saber diferenciar entre un producte bo i un de dolent.
La majoria acaba de pressa i es creu el que li recomana el que treballa a un banc, que normalment està obligat a col·locar com sigui el que sigui. O també creu en el roboadvisor de torn. Has de saber que hi ha molts interessos darrera de tot.
Fer el seguiment és molt important
Per si no n’hi hagués prou, aquí no acaba la feina. Després de la creació de l’estratègia s’ha de mesurar constantment cada part de la cartera, i fer els reequilibris corresponents.
No sol per la variació del valor dels actius sinó també pel possible canvi dels objectius d’inversió inicials.
I com més patrimoni més complex l’estructura i més actius es poden afegir, el que fa impossible per a una persona gestionar-ho tot i s’acabi delegant a una family office, o creant empreses pròpies per cada actiu, com SICAVs en el cas de la inversió financera, amb un gestor a sou en cadascuna.
Conclusió sobre l’estratègia financera
Alguna part de l’estructura la pots gestionar tu mateix si tens expertesa i temps. Això és una cosa que hauràs de decidir pel teu compte.
Si no comptes amb temps ni et sents amb seguretat ni competència per gestionar l’actiu corresponent hauràs de delegar en un professional.
El problema que veig en el petit inversor és que no té competència tan sols ni per saber delegar. No entén els diferents models de gestió de cada actiu, ni sap diferenciar entre una bona o mala gestió activa.
No sap que es un bon resultat, ni el que es pot obtenir en cada actiu. D’aquesta manera és impossible comparar. No coneix quins indicadors són clau, ni com interpretar-los.
A més, s’ha de tenir una visió global de la cartera, perquè és important saber com es comporten els actius conjuntament.
Fàcil de dir, difícil d’aconseguir per a un inversor retail.
Fins i tot veig molts professionals que no tenen visió de conjunt. Ho dic perquè sembla que per la majoria sembla que només existeixen dos actius, bons i accions.
Si no comptes en grans capitals pots fer-ho tu mateix. Assigna una part a cada tipus d’actiu. Assigna més a l’actiu què tu tinguis més experiència i coneixements.
Després fes l’esforç d’estudiar entre les diferents possibles inversions diversificant entre objectius més agressius i més conservadors.
Sempre pots demanar ajuda a algú que li tinguis confiança i hagis vist els seus resultats en la gestió d’algun actiu.
Estàs invertint correctament? Quin percentatge tens a cada actiu? Quin percentatge tens a flux d’efectiu i quin a guanys de capital? Tens el temps i l’habilitat per gestionar algun tipus d’actiu en concret? O potser has delegat la gestió de cada actiu en un professional?
Si t’ha agradat comparteix aquí sota a les xarxes.