La gestió del risc és una part molt important d’una correcta gestió de la cartera d’inversió i esta molt lligat a la tolerància al risc de l’inversor.
Els inversors són com nenes adolescents. No paren de dir que necessiten trobar un bon noi, però una vegada i una altra s’enamoren del mateix noi dolent amb un nom diferent.
De la mateixa manera els inversors sempre demanen el mateix, que volen bons rendiments de les seves inversions, però sempre reaccionen malament davant les caigudes des de màxims de les seves carteres.
Reaccionen de tres maneres molt predictibles:
- En termes de magnitud
Quant de gran és la caiguda des de màxims demostra l’estómac de l’inversor.
- En termes de freqüència
La freqüència en què estem lluny de màxims ataca els nervis de l’inversor.
- En termes de durada
La durada en què el compte està per sota dels màxims històrics acaba amb la paciència de l’inversor.
Els professionals de la gestió coneixen molt bé als inversors i les seves previsibles reaccions, però pocs saben actuar per controlar aquests mals moments de caigudes.
Per obtenir a llarg termini bons rendiments necessitem d’alguna manera controlar aquestes caigudes des de màxims.
Tant si gestiones la teva cartera, com si delegues a un professional, necessites capejar aquests mals moments per sentir-te còmode i seguir el teu pla d’inversió. Necessites controlar les caigudes.
Els vaixells no es construeixen només per navegar en aigües plàcides, també per capejar temporals. Pot ser que no serà el vaixell més veloç, però amb ell sobreviuràs a les tempestes.
Necessites una estratègia per capejar els temporals.
Tolerància al risc
Cada inversor té diferent capital, objectiu d’inversió, però, sobretot, tolerància al risc.
La tolerància al risc és quanta caiguda des de màxims és capaç de tolerar l’inversor abans de baixar l’exposició total de la cartera al mínim risc establert. Aquest pot ser zero si prefereix estar en liquiditat o un mínim percentatge sobre el capital invertit.
Per tant, com pitjor està anant l’estratègia d’inversió, menor serà la nostra exposició, no al contrari que l’únic que té de cert és la ruïna.
Aquest és el gran problema dels inversors, les seves emocions, i no només en què comprar i quan, sinó també quan invertir.
Els professionals munyen la vaca, els particulars aposten tota la granja. O, tot el contrari, arrisquen massa poc.
Tingues en compte aquesta dita quan vagis a determinar la talla de les teves posicions.