La indústria li diu risc a la variació del valor que es produeix en una inversió, però per a mi risc és més aviat no tenir un model d’inversió validat en el temps.
Risc d’una inversió segons l’inversor
En funció dels teus coneixements financers, la teva capacitat financera, com has guanyat els diners, la teva edat, el tipus d’inversió que fas, etc, entens risc de manera o d’una altra.
Definicions que escolto sovint són: que em vagi malament, que tingui molta variació el valor de la cartera (volatilitat), que pugui perdre tots els diners, la probabilitat de perdre diners en un espai de temps determinat, la possibilitat de no obtenir el rendiment que m’havia marcat, no saber com acabarà la inversió, no saber el que faig.
Com pots veure risc és una paraula abstracta i molt diferent per a molts inversors.
Risc d’una inversió des del punt de vista de la indústria
Aquesta només parla de la variació del valor, com si el model que apliquen fos intocable, l’únic vàlid, o el correcte per tothom.
La indústria de la gestió a Espanya és un model molt tancat i tradicional que no ha estat obert a noves maneres de gestió ni ha permès l’entrada de bons productes de l’exterior.
Això afecta l’inversor perquè el fa estar obligat a un model de gestió que sense entrar si es pot millorar o no, sí que pateix molta variació en el valor.
Molts inversors quan sofreixen una variació important liquiden la inversió.
El mateix els passa quan compren directament accions i són ells qui fan la gestió. Una pèrdua momentània fa que molts inversors desisteixin i la converteixin en una pèrdua real.
I perquè ho fan? Doncs per dos motius, perquè no tenen o entenen el model d’inversió, o tot i entendre’l, han patit una variació del preu que no esperaven.
Risc d’una inversió des del meu punt de vista
El risc per a l’inversor es doble:
1. No tenir un model d’inversió vàlid en el temps
No tenir o no entendre el procés inversor és clau, ja que no dóna confiança a l’inversor. Sigui si el crea ell, o delega amb algú, l’inversor ha de saber com el model d’inversió actua en determinades condicions.
L’inversor obvia el procés inversor, com si només hagués una manera d’invertir.
La indústria normalment inverteix en models on l’important és no allunyar-se molt del que fan els índexs de referència. Només volen que l’inversor no desfaci posicions, guanyar diners és secundari. Com més s’apropi del benchmark i pateixi menys volatilitat, millor producte és per la indústria.
Per tant la indústria no té gens d’interès de canviar o millorar el model de gestió. Molt allunyat de l’interès de l’inversor.
A més, la majoria de fons no tenen tracks records llargs, on es pugui estudiar bé si de veritat estan aportant valor a llarg termini. Imagina per què.
2. Variació del valor de la inversió
El segon risc per a l’inversor és risc entès com a la variació del valor de la inversió en el temps.
Tenim un model validat que dóna beneficis al llarg del temps, però hem de saber també si aquests beneficis vindran després de patir grans variacions.
És important que l’inversor conegui fins a quin punt pot variar la cartera i estar preparat.
Hi haurà inversors que escolliran més moviment per a obtenir més rendiments i d’altres que preferiran menys rendiment a canvi de patir menys variació.
Per a l’inversor, no és solament important el rendiment aconseguit, és també si s’ha patit molta variació per arribar-hi.
Per tant, dos punts son clau a l’hora de determinar el risc d’una inversió:
- Que l’inversor entengui en què està invertint i com funciona el model d’inversió, ja que si no l’entén, acabarà abandonant en períodes en què no produeix rendiments. Entendre’l bé el pot ajudar a diversificar en estils d’inversió i no concentrar riscos.
- Que el model estigui perfilat a la variació que pugui assumir l’inversor, perquè si pateix més variació que la que l’inversor pot assumir, també acabarà abandonant, en aquest cas en el pitjor moment.
Problemes que es troba l’inversor per conèixer de debò el risc d’una inversió
Tant els fons d’inversió als seus follets informatius com la delegació de gestió discrecional de carteres, expliquen molt per sobre com és el procés d’inversió.
L’inversor no entén mai amb profunditat on està invertit i com es prenen les decisions. L’únic que veu l’inversor és el valor que té i s’apega a ell.
Els fons d’inversió no tenen un històric de resultats llarg, el que fa impossible treure conclusions sobre rendiments i variació.
A més la gestió a Espanya és discrecional majoritàriament, o sigui que encara es necessita més històric per treure conclusions vàlides estadísticament, cosa que fa que no trobem quasi cap vehicle d’inversió que ens aporti certesa des d’un punt de vista científic.
Per tant, ens trobem que l’inversor ni té coneixements de com es gestiona, ni té un històric vàlid per saber que es pot trobar quant a rendiments i variació anual.
No té eines per avaluar un producte d’inversió de debò. Això el que comporta és que quan puja la borsa es veu una entrada de capital i quan baixa una sortida en massa.
L’inversor busca certesa
L’inversor busca una cosa, certesa. Certesa que la indústria com està muntat el model de gestió no li pot donar, o no li vol donar.
Sense certesa, el sentiment de risc de l’inversor augmenta. Però la certesa només li pot donar qui la té, i la majoria de fons d’inversió i carteres discrecionals no la tenen per l’aproximació que tenen als mercats.
Però que vol dir certesa exactament?
L’inversor busca saber de manera bastant aproximada:
- a quina taxa compondrà anualment.
- quin període mínim necessita estar invertit per compondre a la taxa esperada.
- quina variació mitjana anual pot tenir durant el temps que estarà invertit,
- quina probabilitat té de què la cartera li pugui caure a un x%.
Qui pot donar certesa a l’inversor?
Dues coses s’han de complir per poder donar aquesta certesa que busca l’inversor.
- Que hi hagi suficient període de temps en el qual un model d’inversió ha treballat, i
- Que sempre s’hagi actuat igual, que aquest procés d’inversió no canviï sinó que sempre sigui igual.
La certesa vindrà de models validats en el temps, models d’inversió sistemàtics, o gestió discrecional amb molt track record, mínim 20 anys. Desgraciadament no hi ha molt on buscar en aquest últim punt.
Hi ha molt pocs gestors discrecionals al món en tracks records de llarga duració com per a poder extreure dades estadístiques vàlides. Un es Warren Buffet amb més de 50 anys.
Per a qui no entengui que és inversió sistemàtica, vol dir models programats amb regles que sempre fan el mateix i que podem testejar en el passat per entendre com hagués funcionat.
Si vols veure un exemple de la meva gestió sistemàtica, fes clic aquí.
Risc és no tenir un model d’inversió, és no tenir certesa.
Conclusió sobre risc d’una inversió
Per a mi risc és no tenir un model d’inversió validat en el temps. La variació que pugui tenir, per mi no és risc si estar dintre els límits esperats.
Jo determino la variació que vull tenir alhora gestionar el meu model d’inversió. Això implica que tindre més o menys rendiments. Això ho puc fer per què sóc sistemàtic.
Com a inversor sistemàtic jo puc proveir certesa, certesa en què el model funciona i també quant ha deixat de fer-ho, i certesa en els seus llindars de variació que puc tenir.
El coneixement és el que et dóna seguretat, és el que et dóna el control.
Exemple de certesa
Imagina dos productes d’inversió, un el típic fons d’inversió on et mostren el rendiment i variació dels últims 5 anys, i amb un número ridícul al costat que va d’1 a 7 indicant el risc. A mi no em diu res això, però és el que hi ha.
Ara imagina un altre producte on et diuen que per als pròxims 3 anys, amb un 95 % de confiança la caiguda des de màxims serà menys del x%, el rendiment serà superior a X%, i la variació mitjana serà x%.
Un et dóna probabilitats en dades i temps, l’altre el que ha succeït els últims 5 anys.
En quin saps de debò el risc que assumeixes per a obtenir un determinat rendiment?
Si t’ha agradat fes like i comparteix a les xarxes socials
Comenta aquí sota si per tu risc és una altra cosa.
Si t’ha agradat comparteix a les xarxes socials i fes like a la meva pàgina de facebook.