Controlar les caigudes de la borsa és clau perquè la teva cartera d’inversió compongui a bones taxes.
La bona inversió es defineix com guanyar més que el mercat en borses alcistes, i perdre menys que el mercat en borses baixistes.
Però, com s’aconsegueix això consistentment al llarg del temps?
Les caigudes des de màxims són impossibles d’evitar. D’alguna manera tots els inversors les pateixen amb més o menys intensitat depenent del tipus d’actiu o estratègia d’inversió que segueixin.
Per entendre millor l’efecte de les caigudes des de màxims en les carteres posem l’exemple de dos inversors.
Exemple de caigudes en dos inversors que comencen amb un capital de 10.000 Euros.
El primer obté durant quatre anys aquests resultats: 100%, 15%, 100% i 15%. Això vol dir que amb quatre anys té acumulat un 189%.
El segon inversor no gestiona tan bé les caigudes i tot i guanyar el mateix en el primer i tercer any, o sigui un 100%, en el segon i quart les caigudes del mercat l’afecten més, patint els dos anys caigudes del 40%.
Aquest segon inversor al final dels quatre anys només té un 44% de rendiment, més de quatre cops menys que el primer inversor.
Tot i treure els mateixos rendiments en els bons anys, ha estat la talla de les caigudes en els anys dolents el que diferencia realment al final els dos inversors.
Imagina en períodes de temps més llargs quan l’efecte de compondre té més importància.
Els inversors actius que saben evitar els anys dolents de caigudes dels índexs, a llarg termini obtenen molt més rendiment dels que suporten estoicament la gestió passiva o indexada.
Dos són les causes de tal diferència en els rendiments:
1 L’efecte de compondre rendiments
Qualsevol pèrdua de capital et priva de l’efecte de compondre la reinversió dels beneficis.
Això vol dir que qualsevol creixement futur començarà des d’una posició més baixa de capital. Obvi per tothom.
2 El fenomen de la il·lusió del percentatge
Aquest és més difícil d’entendre per molts amb pocs coneixements de matemàtiques.
Molts pensen que una caiguda del 10% requereix un benefici del 10% per recuperar les pèrdues, quan de fet es necessita un 11%.
Una pèrdua del 20% requereix un guany del 25%, una pèrdua del 50% requereix uns guanys del 100% per tornar a tenir el capital inicial, i un 80% de pèrdua necessita un 400%.
Perquè les pèrdues no treballin exponencialment en contra nostre hem de limitar les pèrdues.
Els bons traders o inversors no deixen que cap posició entri en unes pèrdues superiors al 7%.
Però com controlem les caigudes?
Existeixen tota mena d’indicadors, stops de protecció de capital, models de gestió del risc, cobertures, etc. Cada tipus d’inversió té una o diverses mesures de risc per evitar les tan temudes caigudes.
La clau és tenir alguna cosa. Et sorprendrà saber que molts gestors de Fons a Espanya no tenen absolutament res.
A part de tota mena d’indicadors i models es pot diversificar al màxim la cartera en sectors, actius, o estratègies.
Assegurat de tenir un pla per reduir les caigudes dels mals anys, això és clau per compondre a bones taxes.