L’especulació financera intenta explotar els petits canvis de preu dels mercats per guanyar un benefici a curt termini.
Res a veure amb la paraula invertir. Ja que veig que per a molts invertir i especular és el mateix, clarificaré conceptes.
Estalviar
L’estalvi té com a objectiu satisfer alguna necessitat a curt termini. Normalment tindrem els estalvis en productes líquids sense risc.
Llegeix [Estalviar no és invertir] per entendre bé la diferència entre ambdós conceptes.
Invertir
L’inversor construeix per exemple una cartera de valors a llarg termini. Busca l’increment de valor en el temps dels actius.
Després de construir la cartera, es dedica a fer aportacions periòdiques.
Sap que amb el temps la cartera guanyarà valor, i mentrestant rebrà uns interessos en concepte de dividends.
No li importa el soroll de mercat, no mira les cotitzacions. Religiosament segueix el seu pla inversor i compra més cada cert temps. Si el preu és més car o més barat no li importa.
L’objectiu és cada any tenir més accions d’aquelles que volem compartir ventura a llarg termini. El que pretén és arribar al moment en que els dividends ja són una font important d’ingressos.
Al principi els reinverteix en la compra de més accions, i més endavant pot utilitzar-los per al gaudi personal.
La diversificació és important, però no té mai més de 20 accions en cartera.
A llarg termini sap que participar en la generació de riquesa de les empreses és la millor manera de construir riquesa personal.
És molt constant, s’aferra al pla d’inversió, i mai es deixa portar per les emocions. El punt de mira el té a llarg termini, però en poc temps ja aconsegueix veure els fruits de la constància.
Especulació financera
L’especulador per a mi, és aquell inversor que disposa d’un romanent després d’invertir i estalviar.
Degut a la seva experiència d’anys com a inversor als mercats financers, sap treure profit del soroll del mercat.
És estalviador, també és inversor, i ara té l’experiència i la capacitat per intentar treure profit del moviment dels preus en un període curt de temps.
Només dedica una petita part del seu patrimoni, fruit de la inversió a llarg termini ben feta. Si ho perdes tot no afectaria al seu patrimoni personal.
No està sempre especulant, mes aviat espera pacientment la possibilitat. Si fa falta durant anys.
No és un especulador o trader professional, coneix les seves limitacions.
Conclusió sobre l’especulació financera
Tothom ha d’estalviar i invertir, però no tothom pot especular. L’especulació financera hauria de venir després d’un procés normal de creixement i d’èxit als mercats, al que pocs arriben.
No caiguis al parany de beneficis ràpids en productes apalancats, sense haver primer estat un inversor d’èxit a llarg termini.
Ja sé que la societat, els mitjans, i tot el món que et rodeja, t’empenta cap aquí. Si no estàs preparat encara, posa el teu horitzó temporal d’inversió a llarg termini.
T’agrada especular? Creus que estàs preparat? Comenta aquí sota.
Si t’ha agradat comparteix a les xarxes socials i fes like a la meva pàgina de facebook.