Hi ha dues maneres d’invertir, invertir amb l’objectiu de batre un índex borsari o altres fons d’inversió, de retorn relatiu, o invertir per a complir els teus objectius personals, de retorn absolut.
Si no saps que és un benchmark o índex de referència llegeix [Què és un índex borsari] o [Què és de debò un índex borsari].
El Bechmark relatiu és el problema
T’has preguntat mai com el teu fons d’inversió, ETF, o el teu gestor personal estan evaluant l’èxit de la gestió de la teva cartera?
Aquesta és una pregunta molt important perquè com es jutgen els resultats de la cartera, pot canviar completament la manera en què aquesta s’estructura.
Els benchmarks com saps, serveixen per saber si la teva cartera ha tingut èxit o no. És essencial utilitzar el bechmark correcte per mesurar l’èxit de la teva cartera.
La industria adora el bechmark relatiu
Ens hem de preguntar si l’aproximació tradicional de la indústria de mesurar èxit amb relació a un bechmark de mercat és efectiu.
Crec que aquesta manera de fer pot tenir un efecte molt negatiu, jo crec que el benchmarking relatiu no funciona.
No funciona perquè provoca una complerta desconnexió amb els objectius del client inversor.
Desafortunadament la indústria a Espanya ven aquesta manera de mesurar per convèncer els clients de què estan fent un bon treball.
Estem cansats de sentir a assessors dir que com aquest any l’índex X ha caigut un 8% i la teva cartera només ho ha fet un 5%, s’ha fet un bon treball.
Exemple del problema del benchmark relatiu
Imagina que la teva cartera es compara a un bechmark relatiu, un índex borsari per exemple.
Imagina que tens 50.000 euros i que la inflació actual està al 1.5% (750 euros/any).
Si ets una família que vol que les seves inversions els donin 3.000 Euros per un viatge a l’any, has d’obtenir 53.750 Euros, un 7.5% net per sustentat el teu capital base i aconseguir els seus objectius.
Suposem que el rendiment del relative benchmark, l’índex el qual volem batre, és un 2% i el gestor ho fa molt bé i aconsegueix un 3%, et dirà que la teva cartera està fent-ho molt bé.
Però això són 1.500 euros, ara la família té 51.500 Euros, si traiem els 3.750 que necessita la família es queda amb 47.750 euros, que fins i tot està molt per sota els 50.750 que és el mínim necessari per sustentar la riquesa.
Que està malament del bechmark relatiu?
Doncs que la política d’inversió està equivocada en relació amb els teus objectius.
Els teus objectius són protecció contra inflació 750 euros, tenir 3000 euros per anar de viatge cada any, i a llarg termini sustentació de la riquesa.
En canvi la cartera està estructurada per batre un bechmark relatiu que no té res a veure amb els teus objectius. A més normalment els bechmarks son índex borsaris que com a molt anualitzen a una taxa del 8%, cas americà, i amb molta volatilitat.
La cartera s’ha de gestionar a partir dels teus objectius personals, no per comparar-se amb un índex o a altres fons d’inversió.
Això és la gestió que busca retorns absoluts, i es compara amb uns rendiments absoluts.
Però a la indústria li va molt bé cantar aquesta cançó de bechmark relatius, vendre amb l’objectiu de batre índex o a altres fons semblants.
Quin és el propòsit dels diners?
La pregunta que ha d’estar al centre del disseny de la teva cartera és quin és el propòsit dels diners.
El propòsit dels diners és batre a altres fons d’inversió? O a un índex borsari? Clar que no.
El propòsit dels diners és poder fer front a les teves obligacions i objectius personals.
Quan el bechmark són els teus objectius podràs fer front a les teves obligacions i no t’exposaràs al risc de perdre una quantitat inacceptable en un mal any. Estàs fent gestió de retorns absoluta, no gestió relativa.
Recorda que la teva cartera d’inversions és un actiu, està per complir els teus objectius de vida i assegurar-te que els diners estan a disposició per a futures obligacions, com per exemple deixar als teus fills alguna quantitat, o mantenir el teu estil de vida durant la jubilació.
La teva cartera d’inversió existeix per ajudar-te a aconseguir els teus objectius en el teu horitzó temporal, per tant el resultat de la teva cartera ha de ser mesurada per fer front als teus objectius per determinar l’èxit.
Retorn absolut és la solució
Estructurar una cartera basada en objectius en lloc d’un benchmark relatiu és la clau. Si s’estructura així el que buscaràs són rendiments absoluts cada any, independentment del que facin els fons o els índexs borsaris. Això ho aconseguiràs fent una gestió de retorn absolut. Mira un exemple del que et dic fent clic al baner de sota.
Quan algú et vengui algun producte basat en el fet que és millor que altres fons, o algun índex borsari vés amb compte.
Per què no és tota la gestió de retorn absolut?
Perquè és difícil, és molt difícil gestionar i obtenir rendiments consistents, s’ha de fer una gestió molt dinàmica, i està molt lluny del que volen, els interessa, i pot fer la indústria.
És molt més fàcil aglutinar molt capital cobrar per gestió i procurar no allunyar-se d’un índex. És per això que et canten la cançó del bechmark relatiu.
Conclusió sobre la inversió de retorn relatiu versus absolut
Has de considerar si el bechmark del teu fons d’inversió o ETF és el benchmark adequat per a tu, i si els resultats que obté podran fer front als teus objectius futurs.
I tu, has caigut al parany de la comparació relativa o benchmark relatiu? O potser ja compares amb un rendiment absolut d’acord amb els teus objectius personals? Comenta aquí sota.
Si t’ha agradat comparteix a les xarxes socials i fes like a la meva pàgina de facebook.