L’apalancament financer consisteix en utilitzar deute o algun producte financer, per augmentar la quantitat de diner que podem destinar a una inversió.
Per tant, s’utilitzen mecanismes financers a mode de palanca per augmentar les possibilitats d’inversió.
Què és l’apalancament financer?
És la relació entre capital propi i el realment utilitzat en una operació financera.
Mecanismes d’apalancament financer
1 Amb Deute
El principal mecanisme d’apalancament és el deute, que permet que invertim més diners del que tenim gràcies al que hem demanat prestat. A canvi hem de pagar uns interessos.
2 Amb Productes financers
En productes financers derivats, com els Futurs, o CFDs, només és necessari deixar una garantia del total invertit, amb el que també estem apalancant la operació.
Amb les Opcions financeres donat que comprem un dret sobre un actiu subjacent, que generalment té un preu molt superior a la prima, generem un efecte apalancament.
Amb Forex hi ha alguns brokers que proporcionen apalancament de fins 1:500. O sigui, per cada Euro del teu compte pots moure 500 Euros al mercat. Tota una bogeria.
Què aconseguim amb l’apalancament financer?
Gràcies a l’apalancament financer aconseguim invertir més diner del que realment tenim. D’aquest manera, podem obtenir més beneficis o pèrdues, que si haguéssim invertit solament el nostre capital disponible.
Una operació apalancada amb deute té una major rendibilitat respecte al capital que hem invertit.
Com més deute utilitzem, més gran l’apalancament, i per tant, més gran els interessos sobre el deute.
Com mesurar el grau d’apalancament
El grau d’apalancament es mesura en unitat fraccionades. Un apalancament 1:2, significa que per cada Euro invertit s’està invertint dos Euros, es a dir, el deute és també d’un Euro.
Un apalancament 1:3 vol dir que per cada Euro invertit hi ha dos Euros de deute, el capital propi suposa el 33% de la inversió.
Apalancament Financer = 1:(Valor Inversió / Recursos Propis Invertits)
Per exemple, si hem invertit 1.000 Euros del nostre propi diner, però el valor de la nostra inversió és de 10.000 Euros, l’apalancament serà de 1:10.
Apalancament Financer = 1:(10.000 / 1.000) = 1:10
Quan utilitzem deute, la formula per calcular el percentatge d’apalancament que estem utilitzant és la següent:
Apalancament Financer = Deute / Actius Totals Invertits
Exemples d’apalancament financer
Exemple amb deute
Posem 1.000 Euros i aconseguim 9.000 Euros de préstec per comprar 10.000 accions per valor de 10.000 Euros.
Quan el preu de cada acció es 1,5 Euros, les 10.000 accions les venem per import de 15.000 Euros.
Però amb els 15.000 euros hem de pagar els 9.000 de préstec i 1.000 més d’interessos. Per tant ens queda, 15.000 – 9.000 – 1.000 = 5.000 de beneficis. Hem passat de 1.000 a 5.000 Euros, un 400% de rendibilitat.
Exemple amb futurs
Tenim 50.000 Euros i per un futur de Eurostoxx50 ens demanen 3.000 Euros per contracte de garanties. Per tant, puc obrir 16 contractes (50.000 / 3.000 = 16,66). Cosa que seria una bogeria com veuràs més endavant.
Si obrim 16 contractes hem retenen (3.000 * 16 = 48.000 Euros) en concepte de garanties. Les garanties que ens demana el mercat i ens reté del compte, són en concepte de garantia per a cobrir-se de possibles pèrdues.
Però el valor del futur és el nominal, no les garanties depositades.
El nominal s’obté del valor de multiplicar la seva cotització pel seu multiplicador, 10 en aquest cas.
Si l’Eurostoxx50 cotitza a 4.000 i el multipliquem pel seu multiplicador 10, obtenim el valor nominal d’un contracte, o sigui, 40.000 Euros.
Si obro 16 contractes el valor de la meva inversió és de (40.000 Euros * 16 contractes = 640.000 Euros).
I si ho divideixo sobre el capital que tinc, 50.000 Euros, obtinc l’apalancament.
( 640.000 / 50.000 = 12.8). Estic 12,8 cops apalancat.
Entens ara perquè és una bogeria obrir 16 contractes amb només 50.000 Euros de capital propi?
Conclusió
Tingues amb compte que l’apalancament actua igual al costat de les pèrdues que dels guanys, o sigui que et pot ajudar a obtenir majors beneficis fent trading, però també pot fer volar el teu compte pels aires.
Si encara no t’he convençut del perill de l’apalancament, llegeix [5 raons que et fan ser mal inversor] o [Com evitar l’avarícia com a inversor].
T’has apalancat mai? Has rebut mai una “margin call” del broker? Comenta aquí la teva fabulosa experiència.
Si t’ha agradat comparteix a les xarxes socials i fes like a la meva pàgina de facebook.