Si molts professionals són incapaços de batre els índexs borsaris de referència, deu ser per què és molt difícil o quasi impossible.
Perquè els fons no poden batre els índexs?
A més de tres anys quasi cap gestor de fons d’inversió és capaç de batre l’índex borsari o benchmark. Però ens hem de preguntar per què.
El primer que hem de saber és que els gestors no volen perdre el seu lloc de treball, i obtenint uns rendiments semblants a l’índex doncs ningú és acomiadat.
Imagina que l’índex guanya molt i el gestor perd o no guanya tant, quina vergonya. Hi ha una dita a Amèrica que diu que comprant IBM ningú és acomiadat. Llegeix [Invertir mitjançant un fons d’inversió?].
La diferència entre el resultat del fons i la del seu índex de referència es diu tracking error. I el que busquen els gestors és que sigui petit.
Per tant, es fa difícil batre els índexs si el que es persegueix és tenir un tracking error petit.
Perquè? Doncs per la càrrega feixuga dels costos d’administració del fons, i de com no, les comissions de gestió, les d’objectius, les de subscripció, desemborsament, etc.
Bé, ja no cal que segueixi, si el gestor no busca batre l’índex i a més afegim les càrregues de les comissions, ja m’explicaràs com un inversor ha de batre l’índex amb aquests vehicles d’inversió anomenats fons d’inversió.
Els més intel·ligents han passat a l’acció i han decidit comprar índex directament amb productes més barats, parlo dels ETF, però en aquest post, llegeix [Són els ETFs millors que els Fons d’Inversió?], et faig arribar a la conclusió que has d’intentar batre l’índex sí o sí, ja que indexar-se és una aposta molt mediocre.
D’altres, amb més o menys sort, han intentat batre els índexs comprant directament una cartera d’accions. Al tenir poc temps i coneixements per gestionar activament una estratègia d’inversió, pocs han obtingut bons resultats.
Sí, és possible batre els índexs, i no és molt difícil.
Gràcies a grans gestors sistemàtics que han simulat mitjançant algoritmes moltes maneres d’inversió als mercats, s’ha demostrat que no és tan difícil batre els índexs.
Et posaré com a exemple una estratègia molt simple.
Cada mes has de comprar aleatòriament 25 accions de l’índex S&P500 i les ponderes en funció de la volatilitat que tenen.
Això vol dir, que destinaràs més diners a les que tenen menys volatilitat, i menys diners a les que tenen més volatilitat.
A final de mes venem tota la cartera i tornem a fer el mateix procediment, i així successivament. Aquesta senzilla estratègia bateix l’índex de referència, de manera consistent en el temps.
La clau, com pots veure, estar en la ponderació. Aquí no invertim més en les accions més grans com fan els índexs, sinó en funció de la volatilitat.
No té cap sentit comprar més accions d’Apple per què sigui més gran que una empresa petita. A l’hora d’invertir no té cap sentit invertir com ho fan els índex, o sigui per capitalització, llegeix [Què és de debò un índex borsari?], per saber més.
Ara imagina si enlloc d’escollir aleatòriament les accions, tinguéssim alguna manera millor de selecció de les accions, per exemple, algun factor reconegut per la indústria, com per exemple el momentum.
Si féssim aquesta mena de selecció, encara podríem batre més consistentment l’índex.
I tu aconsegueixes batre els índex de manera consistent? Comenta aquí sota.
Si t’ha agradat comparteix a les xarxes socials i fes like a la meva pàgina de facebook.