L’inversor tendeix a pensar que la gestió passiva dels ETF és igual a seguretat i que l’activa és igual a risc. La veritat és tot el contrari.
Gestió activa vs. passiva
Llegeix l’article [Escollint entre gestió activa o passiva] si no coneixes la diferència entre ambdós tipus de gestió.
La gestió activa dels fons d’inversió no aporten cap valor afegit
Hi ha inversors que com no veuen valor afegit a la gestió activa a Espanya i a més té uns costos elevats, per tant acaben per decantar-se per una gestió passiva mitjançant ETFs.
No els culpo, ja que el 80% dels fons d’inversió no supera el seu benchmark.
El que ha de tenir clar l’inversor és que no ha trobat un bon gestor capaç de generar bons rendiments perquè la banca a Espanya controla la mediocritat de la gestió que es dóna.
Solució de l’inversor
Davant aquest problema hi ha dos tipus d’inversors, els que els agrada una mica aquest món i decideixen gestionar la seva cartera directament i els que opten per la gestió passiva amb ETFs amb l’ajuda dels roboadvisors.
Els més preparats i sobretot amb més capital són capaços de sortir a l’estranger a buscar bons productes o contracten directament un gestor de la seva confiança per a una gestió més professional i personalitzada.
Però hi ha gestió activa de qualitat?
Sí que n’hi ha, mira el que faig jo amb els resultats d’una de les meves estratègies. Fes clic al baner de sota.
A l’estranger també n’hi ha, el problema és que espanya la comercialització està en mans de la banca i només venen la seva mediocritat. Hi ha més oferta de tipus de gestió i més qualitat.
Els que no cauen a la trampa de la banca i busquen gestió independent es troben amb un altre problema, i és que a Espanya tothom fa el mateix tipus de gestió.
Se segueix fent una gestió tradicional a la recerca de valor, i per tant amb poca diferència amb els resultats de la banca.
On està la gestió de futurs gestionats per aportar diversificació? On està la bona gestió de retorns absoluts? On està la gestió sistemàtica?
Tothom fent i oferint el mateix.
Que implica la gestió passiva?
La gestió passiva pot servir si estàs disposat a veure caure al voltant del 30% la teva cartera i a obtenir un rendiment mitjà anualitzat al voltant del 8% després d’un mínim d’estar 12 anys invertit.
Parlo de la borsa americana, que és la que millor s’ha comportat.
La gestió passiva dels ETF no té sentit
I jo pregunto, quan arribem a la nostra jubilació podem estar tranquils que no es produirà una caiguda del 30%?
Llegeix [Val la pena una gestió passiva per estalviar en comissions?].
El que et vull dir és que si té algun sentit la gestió passiva és per la gent jove, fins als 30 anys, joves que estan aprenent a invertir, i que té molt de temps al davant.
Ara bé, a mesura que som més adults, hem de tenir més una gestió activa de la cartera. No té sentit perdre un 30% del valor de la cartera als 65 anys.
Com menys horitzó temporal més gestió activa
Com més llunyà el teu horitzó temporal (inversor de menys de 35 anys), més podem assignar a gestió passiva.
Però com més a prop de la jubilació o de necessitar els diners, més a prop l’horitzó temporal (gent adulta), i per tant amb menys temps per recuperar-nos de les caigudes del mercat, més assignació a gestió activa.
Quan parlo de gestió activa em refereixo a alguna cosa decent, no a la gestió que no supera els seus índexs de referència com fan quasi tots els fons d’inversió espanyols.
Gestió activa és igual a gestió del risc
El pobre inversor que no coneix la bona gestió activa, pensa que la gestió passiva és segura i que l’activa és la que té risc. La veritat és que és tot el contrari.
Una gestió passiva t’exposa a caigudes dels mercats al 100%. Amb una gestió passiva obtens el que pagues per una gestió nul·la del risc.
Gestió activa és gestió del risc, és això pel que pagues. Bon rendiment amb gestió del risc.
Conclusió dels ETF i la gestió passiva
A partir dels 35 anys no li aconsellaria a ningú comprar un ETF i asseure a esperar. Ara bé, jo ho puc dir perquè tinc una gestió activa de qualitat.
Entenc que qui no la tingui o l’hagi trobat mai a Espanya vagi i compri ETFs.
El problema que té l’inversor és que no té escapatòria, no hi ha qualitat, la indústria bancaria monopolitza la mediocritat a uns costos elevats.
No t’has preguntat mai perquè no has vist mai un fons d’inversió a Espanya amb un historial de 18 anys donant bon resultats?
Jo veig a l’inversor a Espanya com un pobre animal dintre un camió que va a ser sacrificat.
Si no vols ser sacrificat busca un bon gestor o aprèn a fer tu les coses mínimament bé, no costa tant com penses i val molt la pena,
No et toca més remei, i si no, doncs ja saps, a comprar un ETF i indexar-te a algun índex i a suportar estoicament la gran volatilitat de la teva cartera per acabar anualitzant al voltant del 6 o 7% després d’estar molts anys invertit en els índexs adequats.
I tu, estàs d’acord? Comenta aquí sota.
Si t’ha agradat comparteix a les xarxes socials i fes like a la meva pàgina de facebook.