Hi ha dues aproximacions per construir una cartera d’accions, de baix cap a dalt i de dalt cap a baix.
Una mica de teoria: la teoria de la cartera moderna o Modern Portfolio Theory.
L’enfocament de “Top Down”, de dalt a baix (teoria de la cartera moderna) es va iniciar quan Harry Max Markowitz va voler quantificar els moviments dels preus de les accions.
Va teoritzar que les fluctuacions del preu de les accions eren degudes a dues influències.
- La primera pel mercat de valors global.
Quan el mercat borsari puja, hi ha una tendència a què tots els valors pugin; i al revés, quan la borsa baixa, totes les accions tendeixen a baixar. Markowitz va qualificar aquesta part de la volatilitat de “risc beta”.
- La segona pel risc específic de l’empresa, o “alfa”
Aquesta és la volatilitat deguda a l’impacte de la volatilitat específica de l’empresa.
Ara que ja saps que és beta i alfa, veurem les dues aproximacions per construir la cartera d’accions:
1. Aproximació de dalt a baix o Top down
Estudi sobre l’assignació d’actius de 91 grans fons de pensions mesurats del 1973 al 1985, van demostrar que la gran majoria del risc (volatilitat) es devia al factor beta.
Estudis posteriors sobre fons d’inversió i fons de pensions van confirmar aquest estudi i, en funció de la font, generalment acceptada pels adherents a Top Down, és que entre el 85% i el 90% del risc (volatilitat) es deu al risc alfa, i poc al risc específic de l’empresa o beta.
L’enfocament Top Down per invertir, doncs, comença mirant l’economia i fent previsions de quina indústria tindrà els millors rendiments i, a continuació, analitzarà les empreses específiques d’aquesta indústria.
L’enfocament Top Down tendeix a buscar una cartera diversa repartida entre sectors.
La frase “No posis tots els ous en una cistella” és una estratègia de diversificació i forma part de l’enfocament de la teoria de la cartera moderna Top Down.
2. Aproximació de baix a dalt o Bottom Up
D’altra banda, l’enfocament Bottom Up per invertir passa per alt les condicions econòmiques i se centra a seleccionar accions d’empreses que tenen atributs favorables.
Aquest enfocament suposa que les empreses poden fer-ho bé fins i tot quan la seva indústria no va bé. Comporta una revisió exhaustiva de l’empresa: la seva informació financera, els seus productes, la seva posició competitiva i la seva gestió.
Altres estudis van desafiar els resultats de l’estudi anteriorment citat i van concloure que l’assignació d’actius explicava només el 14,6 per cent del rendiment de la cartera.
Warren Buffett, potser el major inversor value del nostre temps, prefereix aquest enfocament (de baix a dalt) dient: “Posa tots els ous en una cistella i vigila la cistella”.
Conclusió sobre les dues aproximacions a l’hora de construir la teva cartera d’accions
La teoria moderna per construir carteres s’ensenya a les escoles de negocis, però com pots veure grans gestors com Buffet no la segueixen.
Jo la utilitzo a l’hora de seleccionar i ponderar estratègies d’inversió.
Per la selecció d’empreses segueixo un enfocament de baix cap a dalt. Carteres més concentrades es poden tenir si tens un avantatge a l’hora de seleccionar empreses explotant algun factor.
El risc o volatilitat no és important per aquests gestors, jo al ser sistemàtic la minoro explotant diferents estratègies conjuntament. En fi cada gestor té la seva aproximació.
I tu, saps el que fas, tens una cartera concentrada, i pots assumir volatilitat? O en canvi no saps molt bé que fas i per això diversifiques la cartera amb moltes accions?
Si t’ha agradat comparteix a les xarxes.