Els camins més probables que seguiràs com a inversor als mercats financers són quatre.
1 La majoria
La majoria d’inversors morirà comprant un fons d’inversió a la banca, i ho acceptaran pensant que és el millor que es pot fer.
Cada any miraran els resultats amb resignació. Segurament empitjorant els pobres resultats dels fons, comprant quan el banc, després de bons resultats i una bona campanya de marketing, els col·loqui el producte, i abandonant quan vinguin mals resultats.
Llegeix més sobre les [2 raons per no comprar un fons d’inversió a Espanya].
El problema principal, des de el meu punt de vista, és que no acaben de creure que es un mètode vàlid d’inversió, realment creuen que els diners només es fan treballant.
Tampoc entenen la estratègia d’inversió que segueix el fons, ni el que estan pagant. Creuen que el banc és el seu assessor, i a més que els “assessora” gratuïtament.
Han invertit més per pressió externa que per convenciment personal.
2 Perdre, ja ho ser fer sol
Alguns inversors fan el pas a comprar ETFs, fons d’inversió cotitzats. Ho fan perquè no creuen ja amb “l’assessorament” del banc i per estalviar en costos de gestió.
Comencen a creure en la inversió, però es pensen que és una cosa complicada.
Amb robo-advisors o directament seleccionant uns ETFs intentaran estar diversificats amb estratègies i mercats.
Solament si no acaben fent trading amb els ETF, i tenen un pla de depòsits constants, obtindran els resultats després de cicles econòmics alcistes.
3 Inversió directa sense estratègia
Aquí l’inversor busca més rendibilitat que els ETFs escollint les accions que formen part de la seva cartera i la ponderació que assignarà a cadascuna.
Busca sentir-se protagonista del procés inversor, segurament altre cop sense estratègia.
Depenent del cicle i del control emocional la inversió durarà mes o menys.
El que es segur, es que amb el temps, sense estratègia acabarà abandonant o reduint la seva inversió a un parell d’accions les qual creu que coneix.
Busquen més emocions que invertir baix un pla.
4 Inversió directa amb estratègia
L’inversor no té cap dubte en el creixement del capital que li pot proporcionar el mercat, però sap que necessita una estratègia. Per això la buscarà i la aplicarà firmament.
Si no la troba ell mateix buscarà assessorament d’una EAFI, un conegut, o un inversor d’èxit.
Sap que a llarg termini amb estratègia és imbatible.
La estratègia estarà alineada amb els seus objectius de risc/rendibilitat i amb la seva filosofia d’inversió.
Si algú li gestiona la cartera procurarà que tingui interessos també en la inversió, sigui invertint amb ell o via resultats.
Sap que la inversió és una carrera de fons, que haurà bons i mals moments, i que la clau està en passar els mals moments aferrant-se a la estratègia.
I tu, ja tens estratègia/es d’inversió? Segueixes la d’algú amb experiència contrastada? Deixa el teu comentari.