El principal problema de l’inversor quan intenta fer les tasques de l’assessor financer, és no reconèixer que no sap.
Una de les coses que em sorprèn més és veure com inversors no inverteixen ni un euro en assessorament financer.
Em sorprèn veure com molts s’atreveixen a construir carteres d’inversió a llarg termini sense coneixements.
En països anglosaxons, amb molta més cultura financera, tot inversor té el seu assessor financer al que paga amb gust. No només de jove quan construeix la seva cartera d’inversió, sinó al llarg de la vida.
A Espanya en canvi no es paga ni en el moment més important, que és la construcció de la cartera d’inversió a llarg termini.
La mentalitat dels espanyols és que l’assessorament financer és gratuït. Així els va.
Et diré una cosa, no hi ha res gratuït en aquesta vida.
Hi ha poques coses tan importants en la vida com la construcció de l’estructura d’inversió de la nostra cartera principal a llarg termini.
Aquesta pot ser passiva, activa o totes dues. Però el nostre futur està en joc en el moment en què la construïm perquè haurem de seguir el pla d’inversió durant 25 30 anys.
Si no està ben construïda o som incapaços de seguir invertint en els moments durs anem directes al desastre.
Em sorprèn veure com no s’inverteix en assessorament, però si es prefereix gastar mil euros en l’últim iPhone.
Us diré el que jo faig.
Jo com a professional, crec en els professionals.
Quan he d’escollir a un, ja sigui dentista, arquitecte, etc., visito uns quants i pago amb gust per un primer servei o assessorament.
Després de fer la meva investigació i amb el treball de diversos professionals sobre la taula, decideixo qui serà l’encarregat de la feina.
Amb això el que vull dir-te és que pots assessorar-te a tu mateix si:
- coneixes perfectament els productes i mercats financers,
- saps com construir carteres descorrelacionades,
- saps maximitzar algun indicador de rendiment ajustat a risc,
- si tens softwares especialitzats i saps programar,
- si saps testejar en el passat diversos models,
- si saps escollir entre els diversos productes i ponderar adequadament,
- si saps escollir brokers,
- si entens sobre els costos d’execució i de mercat,
- si coneixes els tipus d’ordres,
- saps quants reequilibris anuals et suposarà la gestió,
- coneixes tots els costos ocults i no ocults de la gestió que vas a dur a terme,
- si l’assignació tindrà una ponderació fixa o l’hauràs de moure una mica,
- si saps que pots esperar en els mals moments per estar preparat.
- I en definitiva si saps quin rendiment i risc pots esperar a llarg termini de la cartera, només llavors pots construir-la tu sol.
De totes maneres jo et recomano que al menys la comparis amb altres models creats per professionals.
No siguis ridícul. Un assessor costa 100 euros l’hora. Paga per l’amor de Déu, que és una de les decisions més importants de la teva vida.
No inverteixes en un assessor financer perquè principalment:
1. No saps que no saps. Ets massa optimista amb les teves possibilitats i coneixements.
2. Dubtes del teu criteri per valorar a professionals, o no creus que es pugui confiar en ells.
3. Només gastes en aparences, o pitjor encara, no gastes en res.
I tu? Quant vas pagar l’any passat en sopars? I en els últims deu anys, quant has pagat en assessorament financer?
Reconèixer que un no sap, és el primer pas.