Les dues emocions que has de tenir per mantenir-te ric són la por i la humilitat.
No només has d’adquirir les habilitats per fer-te ric, també les habilitats per mantenir-te.
Als anys vint del segle passat molta gent es va fer rica en borsa. Fins i tot en la caiguda Jesse Livermore un conegut borsista en aquells temps, va fer-se increïblement ric.
El que sobta és com una persona com ell amb tanta habilitat per fer-se ric, va fer fallida fins a 4 cops durant la seva vida.
Tant les empreses com les persones són vulnerables a cicles. Aquests cicles són deguts a l’èxit. L’èxit fa canviar el seu comportament i per tant es fan vulnerables.
Fer-se ric pot ser el principal impediment per mantenir-se ric.
Com més èxit tinguis en alguna cosa, més convençut estàs de fer-ho bé. Com més convençut que ho estàs fent bé, menys obert estàs a canviar. Com menys obert estàs a canviar, més probabilitats hi ha de fer fallida en un món que canvia constantment.
Hi ha un milió de maneres d’enriquir-se. Però només hi ha una manera de mantenir-se ric: la humilitat, sovint fins a la paranoia.
La ironia és que poques coses aixafen la humilitat tant com enriquir-se en primer lloc.
És per això que la composició de les empreses del Dow Jones canvia tant amb el pas del temps i que la llista de multimilionaris de Forbes té un 60% de rotació per dècada.
Andy Grove, fundador d’Intel, ho va dir així:
“L’èxit empresarial conté les llavors de la seva pròpia destrucció”.
Andy Grove, fundador d’Intel
La incapacitat de pensar diferent es converteix en autocomplaença i en el desig de mantenir les coses iguals.
Harvard Business Review va escriure sobre la filosofia de gestió de Grove el 1996:
Grove creu que almenys una mica de por és sana, sobretot en organitzacions que han tingut èxit. La por pot ser un antídot saludable per a la complaença que sovint genera l’èxit. Un toc de paranoia —una sospita que el món canvia contra vosaltres.
Harvard Business Review
Ni habilitat, ni coneixement del mercat, ni tan sols treball dur.
Por i humilitat.
La humilitat no vol dir assumir menys riscos. S’ha d’arriscar entrant en noves indústries, amb nous enfocaments i nous socis.
Saber que el treball va funcionar ahir no vol dir que funcionarà demà.
Després de la seva tercera ruïna, Livermore va reconèixer el seu error: enriquir-se el feia sentir invencible i sentir-se invencible el va portar a doblar, que va ser catastròfic quan el món va canviar i el mercat es va girar en contra seva.
Gestor espanyol cau el mateix parany 90 anys després
Fa poc un gran gestor espanyol, Parames, va cometre un gran error amb una empresa, Aryzta.
Jo diria que l’error no va ser tant adquirir una empresa com la ponderació amb la qual la va adquirir.
Ja veus que el millor gestor reconegut de la història d’Espanya amb un rendiment anual mig de l’11%, pot cometre l’error més vell que hi ha en el món de la inversió. Si ell cau després de molts altres inversió d’èxit, tu també hi pots caure.
Va perdre la humilitat i la por. Va concentrar massa risc en una acció per la sobre confiança i perquè el seu model d’inversió és discrecional. No hi havia un control sistemàtic del risc que s’assumia.
Conclusió sobre mantenir-se ric
Fer bé una activitat et porta a l’autocomplaença i assumir més riscos dels necessaris. L’avarícia i la sobre confiança en les habilitats d’un mateix són un dels perills més grans que tens per perdre el guanyat.
No abaixis mai la guàrdia.
Per això sóc sistemàtic, segueixo sempre les regles i no les desobeeixo mai. Ha costat molt tenir un model validat. Si no segueixo les regles sé que no estic invertint adequadament.
Potser no tindràs les regles d’inversió codificades com jo, potser actuaràs com Parames, de manera discrecional, per això tu has de ser més conscient de no perdre la por i la humilitat si vols mantenir el patrimoni que tants anys t’ha costat a tu o als teus avantpassats reunir.
Si t’ha agradat comparteix a les xarxes aqui sota.