El que busca de debò un inversor és la baixa volatilitat dels rendiments i la protecció davant les caigudes dels mercats.
L’inversor no inverteix en les millors estratègies.
Cada gestor té la seva recepta secreta.
El que fan els gestors és primer desenvolupar una estratègia o adquirir coneixements d’acord amb el seu estil d’inversió, i després llencen un producte per seguir-la.
Creuen que si fan una bona estratègia l’inversor invertirà després. La veritat és una altra.
Tots sabem que gestors amb rendiments ridículs o que fins i tot no paguen els costos tenen molta acceptació, en canvi altres amb molt més rendiment no són adquirits per inversors.
Un exemple d’això que dic és la inversió alternativa amb matèries primeres, divises, bons, i altres actius.
Fa més de quaranta anys que es negocien amb rendiment real molt bo i poc correlacionat amb la borsa. Com pot ser que la inversió en aquests fons representi el 0,4% del global d’actius sota gestió?
A pesar dels bons rendiments i de la durada d’aquests, no tenen acceptació pels inversors.
Que busca l’inversor? Com funciona la seva ment?
Els inversors diuen que busquen rendiments, però quan arriba l’hora d’invertir posen els diners en altres llocs, no en els rendiments.
Tots coneixem al personatge que va ser capaç de defraudar durant dècades a milers d’inversors, també inversors professionals, el “Sr.” Bernie Madoff.
D’aquest cas podem aprendre moltes coses, però sobretot que busca de debò l’inversor.
Madoff generava un 11% anual, no entre els millors, però per sobre el 10% ja comences a destacar molt.
On destacava de veritat era que les caigudes des de màxims duraven molt poc, només dos mesos consecutius. I que la caiguda màxima vas ser del -1,6%.
Per tant, el que el feia molt diferent era que la durada de les caigudes era molt petita i que la baixa volatilitat feia que qualsevol mes fossi bo per invertir.
A part, les caigudes eren ridícules, era com invertir en un actiu lliure de risc.
Les borses pujaven un 63% del temps, però el “Sr.” Madoff ho feia el 92% del temps. Tot això feia molt atractiu aquest producte als inversors, als inversors professionals també. El Banc Santander va caure de quatre potes.
En el món real generar aquests rendiments és estadísticament improbable.
Madoff en una última entrevista des de la presó va dir que els inversors haurien d’haver conegut millor que es pot assolir i que no.
En el món de la gestió tothom sap que l’inversor té una aversió a la pèrdua més gran que el potencial rendiment.
No importa el que guanyis mentre no perdis. Això és el que de debò vol l’inversor. Encara que no ho digui.
L’inversor busca 2 coses:
- baixa volatilitat en els rendiments, i
- rendiments no correlacionats amb la borsa, o sigui minimitzar les caigudes, protecció.